Categoria: Sense categoria

Et ve de gust un vi? Tens temps lliure i moltes ganes de fer coses. Ni t’ho pensis, acosta’t als cellers de la DO Binissalem! Aquí trobaràs tota la informació que necessites per a anar als cellers (contacta primer), on podràs adquirir el teu vi en la venda directa o si ho prefereixes, pots fer la teva comanda on line.

Pots arribar amb tren o amb cotxe fins a Santa Maria del Camí, Consell, Binissalem, Sencelles o Santa Eugènia. Una vegada allà, podràs passejar pel poble, pel camp i acostar-te als cellers per a descobrir el vi que més t’agrada.

La primavera canvia el color de Mallorca, ara més verda i acolorida, per les fulles dels ametllers, els camps de cereals i la vegetació i les flors silvestres que creixen pertot arreu.

De camí cap a la comarca de la DO Binissalem, t’acompanyarà un paisatge primaveral que comença a canviar la fisonomia dels ceps, fins ara pelats, i que ara treuen els primers brots verds.

T’acompanyaran en aquest viatge el cant dels ocells, el repicar de les campanes de les esglésies, els sons del camp i et conquistaran les aromes del vi, vins singulars que pots degustar en la teva taula aquestes festes de Pasqua.

Les varietats locals amb les quals estan elaborats els vins de la DO Binissalem, “Manto negro” per als vins negres i “Moll”, per als blancs, els fan vins únics i singulars. Vins de proximitat que acompanyaran de manera excel·lent la nostra gastronomia de Pasqua. Adquireix-los en venda directa en el celler o demana’ls on line. Contacta

DADES CONJUNTES DE PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ DEL SECTOR VITIVINÍCOLA DE MALLORCA:

DO PLA I LLEVANT, DO BINISSALEM I IGP MALLORCA A L’ANY 2020

L’any 2020 ha estat un any difícil pel sector vitivinícola, degut a diverses causes. La principal, la pandèmia provocada pel coronavirus, que ha tingut efectes directes i indirectes en el sector. Una altra causa ha estat el míldiu, malaltia que si bé sempre és present, enguany ha fet estralls a moltes vinyes, i al que hi ha que sumar algun fenomen meteorològic advers.

El sector vitivinícola s’ha hagut d’enfrontar als problemes a base de feina i enginy per aconseguir una certa normalitat.

• La pandèmia del coronavirus ha estat el factor més negatiu, actuant de manera indirecta sobre la producció de raïm i vi i, de manera directa, sobre la comercialització. Com a conseqüència del primer confinament es va veure que la temporada turística perillava, fent necessari limitar la producció de raïm per disminuir la quantitat de vi elaborat, per no desbordar la capacitat dels cellers. Així es varen fer podes intenses, en sec i en verd.
• El míldiu encara que és una malaltia sempre present, en aquesta campanya ha atacat amb força a les vinyes, afectant bona part de la producció i obligant a fer inversions més fortes que altres anys per lluitar contra aquest fong.
• El calabruix va afectar també a certes parcel·les a la part del Llevant de la Illa.
• Finalment, hi va haver viticultors que es varen acollir als ajuts de poda en verd per limitar la producció de les seves vinyes.

DADES DE PRODUCCIÓ

Nota: Les dades que s’ofereixen a continuació són el resultat de comparar la mitjana de les anyades: 2016, 2017, 2018 i 2019 amb les dades del 2020.

• Les hectàrees productores han passat de 1.461 a 1331 has, que suposa una disminució d’un 9%.
• Els quilos de raïm, de 8.271.000 kg. a 6.199.000 kg, disminuint un 25%.
• Els litres de vi elaborat han passat de 5.339.809 L. a 3.797.500 L, amb una baixada d’un 25%.

Al març de 2020, ja s’intuïa que la temporada turística no seria com les habituals, i alguns viticultors varen prendre la decisió de limitar la producció, mitjançant podes intenses, en sec i en verd.

En altres casos, la producció de certes parcel·les fou destruïda pel míldiu.

I, a més, algunes vinyes s’acolliren als ajuts de la poda en verd.

Tot plegat, reduint la producció de raïm i de vi forma general en tot el sector.

DADES DE COMERCIALITZACIÓ

Nota: Les dades que s’ofereixen a continuació són el resultat de comparar la mitjana de les anyades: 2016, 2017, 2018 i 2019 amb les dades del 2020.

Els efectes de la pandèmia sobre la comercialització han estat molt importants. En primer lloc, perquè la quota de mercat local és baixa i, al 2020, no hi ha hagut l’afluència turística habitual. Com que la pandèmia afecta a tots els països compradors habituals del vi, l’exportació també s’ha vist afectada.

En conseqüència les dades són les següents:

• La comercialització total ha passat de 4.658.000 L. a 3.039.500 L., 1.618.500 L. menys, que representa una disminució del 35%.
• Les vendes a la Illa han passat de 3.640.000 L. a 1.916.600 L., disminució de 1.734.000 L., que representa un 48% menys.
• Les vendes a Península han passat de 140.300 L.  a  482.700 L. Un augment de 342.400 L., el que representa un augment del 344%. És la dada més positiva de la comercialització. Mai s’havien aconseguit unes vendes tan grans  a la Península.
• En quant a l’exportació als països de la Unió Europea s’ha passat de 650.600 L. a exportar-ne 448.500 L. Una minva de 176.000 L., que suposa una disminució d’un 31%.
• I l’exportació a tercers països ha passat de 226.400 L a 191.600 L. Una diferència de 34.800 L., que representa una disminució del 16%.

Tal com es preveia la comercialització al 2020 va baixar molt, en general, un 35%. Les vendes directes a Mallorca, per la baixada del sector turístic, es varen reduir un 48%. Les exportacions també varen tenir una forta baixada del 34% a la UE i 31% als tercers països. Just va tenir augment, important, la venda de vi a la Península, un 344%.

Com a resultat d’aquestes baixades la facturació de vi en conjunt ha baixat un 39% i s’ha de tenir en compte que, en contrast, la despesa que han hagut de fer els viticultors i els cellers és pràcticament la mateixa de la que es fa en un any normal, les vinyes han seguit el seu desenvolupament normal, al marge de la pandèmia. A més, degut al fort atac de míldiu, els tractaments fitosanitaris s’han incrementat i les feines d’elaboració dels vins i manteniment dels cellers no han variat gaire.

El sector vitivinícola està a l’expectativa del que pugui passar al 2021, però com han afirmat repetides vegades, pagesos i bodeguers, el més important és fer bon vi i no cedir davant les dificultats. A més, les situacions de crisi sempre suposen un esforç complementari per superar els contratemps que es presenten.

No perdis l’oportunitat de sorprende-l@ amb un tast de vins, una visita a una vinya o a un celler. Enguany te proposem una idea diferent, km 0! Contacta amb els cellers i tria una experiencia de tast. Sorpren-l@

Dijous Llarder (jarder) o Dijous Gras

Avui es celebra el Dijous Llarder, dia que comença el carnaval i als forns de Mallorca s’elaboren ensaïmades de “tallades”, amb sobrassada i carabassat.

La paraula “Llarder” prové de “Llard” (saïm), fent referència al consum elevat de carn que es feia aquest dia i els següents, fins el Dimecres De Cendra, abans d’iniciar-se el període de Quaresma, marcat per l’abstinència i els aliments prohibits.

Avui hem visitat el Forn de Sa Creu a Santa Maria del Camí on han elaborat aquesta exquisita ensaïmada de “tallades” que acompanyam amb un vi de la varietat Mantonegro de la DO Binissalem.

Un vi escumós o un vi dolç també podrien esser un excel·lent complement per aquest dolç típic del Dijous Llarder.

Allò que ens agrada!

#CICLEVINYA

A l’hivern és moment de podar les vinyes, amb cura i seny. La planta està sumida en la parada hivernal i les condicions ambientals de l’hivern permeten realitzar talls de poda amb baix risc de dessecacions o infeccions.

A l’hivern, la vinya presenta un aspecte desordenat, amb llargs sarments sense fulles esperant pacientment a ser podada.

La poda és una pràctica cultural en el cicle de la vinya, molt laboriosa i realitzada per personal especialitzat, que es duu a terme des de finals de novembre fins a març.

La poda de la vinya permet definir el potencial productiu dels ceps, i ha d’adequar-se a les característiques de cada varietat en funció, fonamentalment, de la fertilitat de les seves gemmes, podent optar per podes curtes o podes llargues o mixtes.

Un aspecte molt important de la poda és realitzar-la amb criteris no sols productius, sinó també fisiològics i sanitaris, intentant d’una banda, respectar la conducció de la saba, sense interrompre bruscament la funcionalitat del teixit vascular i al mateix temps , realitzant talls que evitin la dessecació de les gemmes.

D’altra banda, els talls de poda més agressius, han de protegir-se amb algun producte fungicida, per a evitar la penetració d’agents nocius com a fongs que poden desenvolupar malalties de fusta de difícil tractament posterior.

Finalment, la poda ha d’ajustar-se a les condicions edafoclimáticas de la zona i ha de garantir un correcte equilibri entre el desenvolupament vegetatiu i la capacitat productiva que permeti aconseguir els nivells òptims de qualitat del raïm i del vi.

La poda és per tant una acció imprescindible en el maneig de la vinya que permet conservar la vitalitat dels ceps garantint, mitjançant la seva correcta realització, una llarga vida a la vinya. Al mateix temps, és una eina fonamental per a aconseguir millorar la qualitat del raïm i dels vins elaborats.

Ja pots accedir des del teu dispositiu mòbil, a un CLICK, a la informació més rellevant per gaudir de l’enoturisme amb la DO Binissalem. Visitar cellers, degustar vins, conèixer de primera mà la Denominació d’Origen, la seva història, les seves vinyes i els vins i viure una experiència, sempre és una bona opció. Fes ús d’aqueta informació per planificar les teves visites descobrint els vins elaborats amb varietats de raïm locals i vivint una experiència de les que t’ofereixen els cellers de la DO. En parella, en família o amb amics. Grups reduïts i amb les màximes mesures de seguretat. Aquest pot esser el teu proper regal per aquestes festes…!

La Denominació d’Origen Binissalem, una clara aposta per la qualitat, que se’ns dubte va esser un encert i una visió de futur de cellers i viticultors que varen treballar per aconseguir la protecció.

La primera sol·licitud de protecció data de l’any 1973, feta per un celler, Franja Roja, i viticultors de la comarca de Binissalem amb motiu d’una visita del Ministeri d’Agricultura. Un dels impulsors, va esser José Luis Ferrer, pioner en la defensa del vi mallorquí, que embotellava i no comprava vi de fora, proveint-se de raïm dels pagesos de la zona.

Al 1978 la zona va esser visitada pel cap dels Serveis tècnics de l’INDO (Instituto Nacional de Denominación de Origen). En aquell moment, només hi havia un celler embotellador a Binissalem, el que dificultava la creació d’un Consell Regulador.
Va esser a l’any 1984 quan un grup de viticultors i vinicultors va sol•licitar a la Conselleria d’Agricultura la Denominació Específica Binissalem (DE). Qualificació aplicable a un producte que té unes qualitats diferencials entre els de la seva mateixa naturalesa, degudes a la matèria base de la seva elaboració, al medi natural o als mètodes d’elaboració.

El 20 de setembre de 1985 es reconeix, amb caràcter provisional, la DE Binissalem. L’ordre de 26 de març de 1986 designa al Consell Regulador provisional de la DE Binissalem.
Aquest CR provisional, va redactar el reglament i el va remetre a la Conselleria i a l’INDO, però no va arribar a publicar-se, ja que el 16 de març de 1987 el Reglament del Consell Europeu (CEE), estableix disposicions pels vins de qualitat produïts a regions determinades (vcprd), incloent els vins amb DO i DO qualificada d’Espanya. Amb aquest canvi normatiu, es va acordar no seguir amb la DE i al març de 1988, un grup de vinicultors i viticultors de la comarca de Binissalem que representaven més del 40% de la vinya (198 has) i de vi (5300 hl) varen sol·licitar la Denominació d’Origen Binissalem.
Això va acabar amb la publicació al 1989, al bolletí de la Comunitat autònoma, de la DO Binissalem amb caràcter provisional.

A l’octubre de 1990 es va publicar el reglament de la DO Binissalem al BOIB i al BOE al 1991, establint la Mantonegro i la Moll, varietats de raïm locals, com a varietats principals, i protegint els pobles de Santa Maria del Camí, Consell, Binissalem, Santa Eugènia i Sencelles. Pobles del Raiguer i Pla de Mallorca, comarca antigament identificada com a zona alta, de gran tradició vitivinícola i reconegut prestigi i qualitat associats a les condicions de sòl, clima i varietats de raïm.

La DO Binissalem va esser la primera DO de vins a Balears, la 1ª a Mallorca, la nº 39 a Espanya, va néixer juntament amb DO Txacolí de Guetaria, DO Bierzo, DO Calatayud i DO Conca de Barberà.
Al març de 2011 va esser la 3ª DO a nivell nacional, després de Campo de Borja i Cariñena, a aconseguir l’acreditació d’ENAC segons la norma UNE-EN 17065 per certificar producte DO Binissalem.

La DO Binissalem, com a primera DO vínica de Balears, va anar obrint camí per incrementar la presència dels vins locals a les cartes dels restaurants i a les taules dels consumidors locals i estrangers.
Segons recull la revista Coanegra nº 77 de novembre de 1990, la principal raó de la DO, era protegir el raïm i els vins elaborats a Mallorca dels que venien de fora, però als inicis, alguns cellers de la comarca no s’inscriviren, “no veien quasi cap avantatge, valoraven el fet de tenir més autonomia i menys controls”.
Semblava que la DO aniria cap a vins embotellats, que és el que feien els tres cellers principals inscrits, Franja Roja i Son Roig de Binissalem i Can Ribas de Consell, que veren en la DO un trampolí per difondre i impulsar els vins de la comarca, apostant per la qualitat. La DO Binissalem venia per quedar-se, i per anar creixent en superfície de vinya i en número de cellers.

Humbert Colom, en una article titulat “Temps de vermar”. Recollia la polèmica de la creació de la DO Binissalem, “que no ha sentado nada bien a los viticultores de Felanitx, Porreres y Manacor”. Al·legaven que la proximitat entre la zona de la DO i la seva zona no permetia unes característiques concretes que permetessin diferenciar un vi de l’altre. Els de Binissalem es defensaven dient que els viticultors de Llevant no havien col·laborat en la so·l·licitud de la denominació, així que no podien exigir una DO única. Ja es parlava de la creació d’una DO Mallorca, però la conjuntura del moment era, la fallida de la cooperativa de Felanitx, l’arrabassada de vinya de la zona baixa, per acolliment a les subvencions, i el fet que en aquesta zona, alguns cellers embotellaven vins de fora de l’Illa i altres apostaven per les varietats foranies i criticaven les varietats locals.

En Pere Calafat, del celler Jaume de Puntiró que forma part de la DO Binissalem des de 1993, escrivia a la revista Coanegra nº 71 de maig de 1990 “La DO pot suposar un benefici per vinyaters i vinaters, i no necessàriament passant per una cooperativa, idea ja desterrada. Si s’aconsegueix una demanda i un prestigi (no mal d’aconseguir, amb la densitat d’hotels i restaurants que hi ha a Mallorca), el rem es revaloritzarà i fins i tot serà relativament més bo de fer, que s’alcin petits embotelladors. Per tant i tot arrossegant una greu crisi en tots els sectors del camp, la vinya és un dels que més promet i el que té unes perspectives més favorables, encara que el futur pareix dependre dels embotelladors. Vivim a una societat que poc a poc ha anat desplaçant les mercaderies a granel i el vi, encara que no prohibit, no n’és una excepció”.

Jaume Mesquida, al març de 1992 “El Dia de Baleares”, deia: “La DO no es una panacea que garantice un éxito total de ventas o una calidad insuperable, pero sí los facilita o, por lo menos, establece unos niveles mínimos” “Ahora toca luchar por la DO (Pla i Llevant) al mismo nivel que en su momento lo hizo la comarca de Binisalem”. Segurament, la DO Binissalem fou un estímul per millorar la qualitat dels vins que permeteren que més tard, hi hagués un Vi de la Terra Pla i Llevant, que al 1999 es convertiria en Denominació d’Origen.

Els primers èxits de la DO Binisalem no es feren esperar. La revista “Viña y vino”, publicava a l’agost de 1990 que entre els millors vins tastats s’hi trobaven “Herederos de Ribas 1986” i “José Luis Ferrer 1985” i la revista Club de Gourmets equiparava aquests vins a les marques de referència de Rioja o Penedès.

L’any 1992, G. Soler recollia en un article, “Los mallorquines desconocen sus caldos”… “Del vino producido en Mallorca se consumen unos 2 millones de litros, mientras que el consumo anual de vino en la Isla es de 70 millones de litros”
Si un fa una revisió per l’hemeroteca, veu que hi ha un punt d’inflexió en la percepció i en l’elaboració de vins a Mallorca, se’ns dubte la creació de la DO Binissalem va esser un impuls pels que hi formaven part i un revulsiu pels que elaboraven vins fora d’aquesta zona protegida.
Al llarg d’aquests 30 anys, molts han estat els reconeixements i guardons dels vins a nivell nacional i internacional i, sobretot, el reconeixement del consumidor local.

La DO va començar amb 3 cellers i 80 hectàrees de vinyet, actualment són 13 cellers els que usen la marca, 110 viticultors inscrits i 600 hectàrees de vinya.
Al 1993 Diari de Mallorca recollia: “El auge que ha experimentado la comercialización de vinos de la comarca de Binissalem se ha traducido en un incremento de la superficie de viña y en un aumento de las rentas percibidas por los viticultores. Durante el año pasado, los productores de uva de la comarca percibieron unas 50 pesetas de media por kg, el precio más elevado que se abona entre el conjunto de DDOO del Estado…”
Al juny de 1993, El dia del Mundo recollia: “L’abandonament de les bodegues de vi de taula i la incorporació de nous productors davant els atractius preus que ofereix la DO, han causat que l’entrega hagi augmentat espectacularment, per la qual cosa ens trobem davant una selecció rigorosa de qualitat i una disminució, al manco a curt termini, de la rendibilitat del treball dels agricultors. En un futur els qui no aportin qualitat s’hauran de plantejar si continuar o no”.

Al 1997 preocupaven els excedents de producció. Els viticultors inscrits que havien apostat per la DO i que havien aconseguit una bona rendibilitat del seu esforç, temien un creixement ràpid i desmesurat que podria abaratir el preu del raïm per excedents en la producció.

Al 2000 comencen a arribar ajudes per reconversió i reestructuració de vinyes, la DO Binissalem s’obri a noves varietats, però sense perdre el valor de les varietats autòctones. El reglament de la DO Binissalem, sempre molt estricte amb la producció i les varietats autòctones es va anar adaptant als canvis i poc a poc va anar introduint varietats foranies com Cabernet sauvignon (1994) , Moscatell i Chardonnay (1997), Sirà (2002), Merlot (2004).

Campanya rere campanya, anava augmentant la quantitat, però sobretot la qualitat, nous cellers i noves vinyes que feien créixer al Denominació d’Origen en els seus anys d’expansió. El creixement més pronunciat en cellers i vinyes es va donar a la 2ª dècada de la DO.

Als anys 90, ja es parlava de conquerir el mercat nacional, cosa que segueix essent una assignatura pendent, però que a dia d’avui es segueix intentant. A més durant aquests anys, s’ha lluitat perquè la presència de vins mallorquins fos més significativa a les cartes dels restaurants i a les taules dels consumidors locals, cosa que s’ha aconseguit gràcies a la qualitat assolida pels vins de Mallorca, en general i de la DO Binissalem, en particular.

Al llarg d’aquests anys, la viticultura ha sofert una revolució, una millora en les tècniques de maneig de la vinya, optimització del moment adient per la collita, la selecció de varietats i, en els darrers anys, fer la vista enrere per practicar una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i recuperar el patrimoni varietal dels nostres avantpassats.
La millora de les instal·lacions dels cellers, el control de la temperatura de l’elaboració i un coneixement més profund de les varietats de raïm locals, ha permès treure la màxima expressió i singularitat dels vins, assolint un elevat nivell de qualitat.
Actualment, la Denominació d’Origen Binissalem té un projecte de canvi en el Plec de condicions, enfocat a donar més pes a les varietats locals i establir una línia amb un major nivell d’exigència en el rendiment del cultiu i en la composició varietal.

Una de les funcions del Consell Regulador, a més de la gestió, defensa i control de la DO és la promoció. Durant aquests 30 anys s’ha comptat amb ajudes de la Conselleria d’Agricultura, de Comerç i Indústria i del Consell de Mallorca per les accions de promoció, enfocades a informar sobre les característiques, la singularitat i la qualitat dels vins de la DO Binissalem, amb accions publicitàries, espots, fulletons, presentacions de vins, assistència a fires nacionals i internacionals…entre d’altres.

Al 1999, la DO Binissalem ja promocionava l’entourisme, “Bodegas para visitar y comprar” amb un mapa de la comarca amb Sebastià Roses com a president, però fou al 2009 baix la presidència de Pere Calafat, quan es va donar un impuls a l’enoturisme amb la publicació de la “Ruta del Vi” i la renovació de la pàgina web. Ja no es parlava només de visitar cellers, sino de cultura, de patrimoni, de gastronomia, de paisatge, de la cultura del vi de la comarca com a complement a les visites als cellers. Al maig de 2014, amb la presidenta Lourdes Picó, té lloc la primera edició de Wine Days DO Binissalem, un esdeveniment anual enfocat, tant a residents com a visitants, que ofereix experiències on el vi n’és el fil conductor.

Al 2015, amb motiu del 25 aniversari de la DO, es va crear el “Reconeixement Manto negro d’Argent”, baix la presidència de José L. Roses, amb l’objectiu de reconèixer a persones o entitats per la seva dedicació i contribució al món de la viticultura, el vi i la cultura del vi o, a persones destacades del món de la gastronomia, cultura, esports, ciència…

El s. XXI és, se’ns dubte, el segle de la imatge i la comunicació. Les xarxes socials, posicionar la marca i una imatge acurada són claus a l’hora de promocionar la DO i els seus vins, sense oblidar que la identitat, la qualitat i la singularitat han estat, són i seran les paraules claus i el full de ruta de la DO Binissalem.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Avui, dissabte 5 de desembre, a les 12.30 hores, ha tingut lloc la VI Edició del “Reconeixement Manto Negro d’Argent” a Bodega Biniagual, col·laboradora en l’organització d’aquest acte, sota estrictes mesures de seguretat i prevenció de Covid-19, amb un aforament molt limitat.

L’acte de lliurament de les insígnies Mantonegro d’Argent 2020, en la seva Edició Especial 30 anys DO Binissalem, s’ha iniciat amb una benvinguda a càrrec d’Esperanza Nadal, vicepresidenta del CRDO Binissalem, que ha explicat com va néixer aquest reconeixement, creat pel Consell Regulador de la DO Binissalem, en 2015 amb motiu del seu 25 aniversari, amb l’objectiu de reconèixer a persones o entitats la seva dedicació i contribució al món de la viticultura, el vi i la cultura del vi o, a persones destacades del món la gastronomia, cultura, esports, ciència…, amb alguna vinculació amb el territori. El guardó és una insígnia de plata, en forma de raïm que simbolitza el raïm Manto negro, varietat principal en la DO Binissalem.

Aquest és un acte festiu que, en una situació normal, està obert al públic i compta amb l’assistència d’amics, seguidors i col·laboradors de la Denominació d’Origen. La situació actual de mesures de restricció i prevenció del Covid-19, ens ha obligat a realitzar un acte amb un aforament molt limitat, que s’ha pogut seguir en directe a través del Facebook de la DO Binissalem https://www.facebook.com/dobinissalem.

Com a complement a la jornada, a les 10.30 hores s’ha realitzat un tast professional en la qual han participat una representació de sommeliers de l’Associació Balear (ABS): Julio Torres, Director Tècnic d’ABS/UAES; Giorgia Scaramela, Sommelier Marc Fosh amb 1 Estrella Michelin; Josep Juhé, 2n Millor Sommelier de Balears en 2020 i Sommelier de Baiben by Fernando Arellano; Gabi Lucas, Millor Sommelier de Balears 2018/2019 i Top 10 millors Sommeliers d’Espanya; Sebastián Longo, sommelier del Zaranda amb 2 Estrelles Michelin i Daniel Arias, President ABS. Un elenc extraordinari per a aquest tast, en la qual s’han valorat vins blancs i negres, monovarietales de varietats autòctones de la comarca de la DO Binissalem, embotellats i vins en rama.

• 

• 

Marga Amat, Directora Tècnica de la DO Binissalem ha fet una presentació amb un recorregut pel més rellevant d’aquests 30 anys, destacant la identitat, qualitat i singularitat com a valors d’ahir, d’avui i sempre d’aquesta denominació d’Origen.

Seguidament, Nadal ha presentat als guardonats de la VI Edició del Reconeixement Mantonegro d’Argent:

-L’ASSOCIACIÓ BALEAR DE SOMMELIERS
Per la seva dedicació a la promoció, formació i desenvolupament dels professionals del servei del vi i per la seva labor en la prescripció dels vins locals.
Daniel Arias, el seu president, ha agraït el reconeixement, oferint-se a seguir col·laborant amb la DO durant molts anys més.

I a la,
–Sra. MAGDALENA MESQUIDA COMAS-Editora de Terra de Vins i Manjaria.
Per la seva dedicació a la comunicació entorn al món del vi i per l’edició de la primera publicació especialitzada en vins a les Illes Balears.
L’editora ha manifestat que fa 14 anys, quan va començar amb la revista Terra de Vins, no es va equivocar de sector i que sempre s’ha sentit en família.

L’acte ha comptat a la presència del Sr. Biel Torrens, Director General d’Agricultura del Govern dels Illes Balears que ha reconegut la labor dels viticultors i cellers, durant aquests 30 anys, per a aconseguir la qualitat dels vins emparats per la Denominació d’Origen i ha destacat el patrimoni agrogenètic de Balears, com un valor que ens pot posicionar a nivell internacional.
Ha donat l’enhorabona als premiats, a l’Associació de Sommeliers com prescriptors dels vins locals i a Magdalena Mesquida per la seva labor de comunicació del sector vitivinícola.

Ha tancat l’acte, el Sr. Jaume Alzamora, Conseller del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca, donant l’enhorabona a la DO Binissalem, pel 30 aniversari i, als premiats com prescriptors dels vins, vins creats per la gent de la comarca. D’altra banda, ha destacat la labor de promoció del producte local, que s’està realitzant des de les diferents entitats i administracions i, la necessitat de conquistar al consumidor local.

Aquesta acció compta amb el suport de: Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament local. Consell de Mallorca

PROPER I DE QUALITAT, PROPER PER A TU

Els Consells Reguladors de la Denominació d’Origen Oliva de Mallorca, DO Binissalem, DO Pla i Llevant, DO Formatge Mahón-Menorca, DO Oli de Mallorca i de la Indicació Geogràfica protegida Sobrassada de Mallorca i de la IGP Vi de la Terra Mallorca, uneixen forces amb el missatge #UnNadaldeQualitat, per tal d’incentivar el seu consum.

A dates tan assenyalades com les Festes de Nadal, els productes, de proximitat i de qualitat diferenciada com el formatge, la sobrassada, l’oli, l’oliva i el vi, haurien d’estar entre les preferències de les paneres , de les taules familiars, de les cartes als Reis d’Orient…,

Des del seu naixement, aquestes marques de qualitat varen adoptar el camí de la diferenciació geogràfica i els reconeixements europeus amb l’objectiu de garantir la seva qualitat davant als consumidors, representant a gran part del sector agrari i ramader i al sector industrial de les Illes Balears.

La campanya pretén sensibilitzar al consumidor balear sobre tot allò que suposa un segell de qualitat: tradició, singularitat i sostenibilitat, factors en harmonia amb tots els processos, per garantir la màxima qualitat, el qual es suma als valors afegits del producte local: la conservació i recuperació del paisatge rural de les nostre illes en el marc d’una activitat econòmica sostenible que ocupa a milers de productors i elaboradors; i la importància de tenir-los presents a les compres nadalenques.

Aquest projecte, uneix als 7 Consells Reguladors en un objectiu comú, posar en valor els productes locals amb distintiu de qualitat, contribuint a mantenir un sector primari essencial per una economia més equilibrada i sostenible.
Els productes de qualitat són patrimoni de la societat on són produïts i, aquests, han d’esser coneguts i apreciats pels consumidors locals. Darrera cada segell, hi ha molta feina, esforç, qualitat, tradició, història i, un valor cultural i gastronòmic.

Sobrassada, formatge, olives i oli amb distintiu de qualitat, tots ells formen part de la gastronomia de les Illes Balears, perfectament arrelats a les taules i cuines, tant tradicionals com d’avantguarda, amb un excel·lent maridatge entre ells i amb els vins amb els que són acompanyats.

La campanya consisteix en un espot on es transmeten els principals valors d’aquests productes de qualitat que arriben, pràcticament, de la mà del productor a la taula de consumidor.

Ja ho saps, #UnNadaldeQualitat passa per posar aquests productes dins la teva cistella i a la teva taula!

Amb la col·laboració del FOGAIBA (CONSELLERIA D’AGRICULTURA, PESCA I ALIMENTACIÓ). FONS FEADER