DO Binissalem
DO Binissalem
Què és una DO?
Una Denominació d’Origen Protegida (DO o DOP) és un nom que identifica un producte originari d’un lloc determinat i que la seva qualitat i característiques es deuen, principal o exclusivament, al medi geogràfic, amb els factors naturals i humans inherents a aquest, i que totes les etapes de producció tenen lloc, íntegrament, a la zona geogràfica.
La figura de la Denominació d’Origen és el sistema de reconeixement a Espanya dels productes amb qualitat diferenciada.
Història
La tradició vitivinícola de la DO Binissalem queda reflectida en les referències històriques.
Des de la introducció del cultiu de la vinya, l’any 121 a.C, sempre s’ha cultivat la vinya i s’ha elaborat vi a la comarca de la DO Binissalem. En el segle I a. de C., Plini parla dels vins baleàrics comparant-los amb els millors d’Itàlia. Fins i tot durant el període de dominació musulmana, a pesar de les prohibicions coràniques, es va conrear la vinya i es va elaborar vi, tal com ho confirma el Liber maiolichinus, en el qual es narra la invasió de la Mallorca musulmana per les tropes pisanes “que saciaren la set amb el vi dels sarraïns”. L’àrab Beni Abet, va oferir a Jaume I, quan va conquerir l’ illa al 1230, “raïms d’excel·lent qualitat”.
Després de la conquesta, les corts d’Aragó primer i, de Castella després, van afavorir una relativa expansió del cultiu de la vinya, mitjançant un règim de llicències de plantació i van ser freqüents les comandes de vi per part d’aquestes corts.
Trobem referències als vins de la comarca a l’obra Voyage dans les Iles Baléares et Pithiuses (Viatge a les Illes Balears i Pitiüses) 1807 on cita: “Els de Binissalem i Sencelles són vins apreciats” d’André Grasset de Saint-Sauveur; a la novel·la Clovis Dardentor 1896 de Jules Verne, on cita “I els dos joves varen haver de buidar alguns tassons de l’excel·lent vi de Binissalem, la fama del qual s’estén més enllà de l’arxipèlag de les Balears” i a l’obrea Die Balearen in Wort und Bild geschildert (Les Balears descrites per la paraula i el dibuix) 1880 de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, qui va dedicar un gran espai, a la superfície de vinya i les varietats del raïm de la comarca.
Entre 1865 i 1890, quan la fil·loxera afectava a França, es va viure el període de màxim esplendor d’aquest cultiu i de la producció de vi, afavorint un gran desenvolupament econòmic d’alguns municipis com Binissalem (1865-1890).
A l’any 1891, van sortir de Mallorca gairebé 50 milions de litres, principalment amb direcció a França i a la Península, però la fil·loxera, també va arribar a l’ illa en aquest mateix any, fulminant les vinyes mallorquines i desapareixent la principal font de riquesa i, desapareixent algunes o deixant molt reduïda la superfície de les varietats autòctones cultivades fins llavors.
La crisi vinícola va ser una de les causes que més va incidir en l’emigració (1891-1895), especialment en els municipis on el cultiu era majoritari.
El cultiu de la vinya a la comarca ha passat per moments d’esplendor i altres de declivi relacionats amb l’etapa prefil·loxèrica, postfil·loxèrica, la Guerra Civil espanyola i el boom turístic dels anys seixanta, amb un nou ressorgiment a final de la dècada dels vuitanta. Des de llavors, s’ha produït un creixement continu del sector.
A l’any 1990 es va reconèixer la DO Binissalem, encara que la primera sol·licitud de protecció data del 1973, per la necessitat de protegir els vins elaborats a la comarca d’aquells que entraven de la Península. Des de llavors, la DO Binissalem ha apostat per les varietats de raïm autòctones, que han permès elaborar vins singulars, assolint elevats nivells de qualitat.
Àrea Geogràfica
L’àrea geogràfica de la DOP Binissalem, està integrada pels municipis de Santa Maria del Camí, Consell, Binissalem, Santa Eugènia i Sencelles. Amb una extensió de 154,75 km2, està dominada per un pla de forma ovoide, d’una 2 alçada de 70 a 140 metres sobre el nivell del mar, disposat paral·lelament a la Serra de Tramuntana i amb un pendent mitjà del 0,5 % aproximadament exposat cap al sud-est. Aquest pla està envoltat per terrenys més elevats, que en les parts més altes arriben als 400 metres i estan constituïts per litologies de naturalesa calcària.
Els sòls en què estan establertes les vinyes, principalment calcisòls i algun luvisòl són d’una fertilitat i profunditat moderada, de textura franca i amb una presència elevada d’elements grossos.
Aquests sòls són per definició de clara vocació vitícola ja que modulen el comportament de la vinya limitant-ne el creixement i la producció.
L’alt contingut en elements grossos (graves i pedres) condiciona les propietats d’aquests sòls, que presenten una densitat aparent elevada i una capacitat de retenció d’aigua limitada. Aquests desavantatges aparents provocats per les graves i les pedres es compensen pels beneficis que aporten als sòls fent-los molt adequats per al cultiu de la vinya. L’horitzó C està constituït per un conglomerat de graves i pedres no consolidat, que constitueix una reserva significativa d’aigua disponible per a les vinyes, fàcilment explorable per les arrels.
Les condicions climàtiques de la zona són típicament mediterrànies. Amb un període estival sec i calorós, i un hivern suau i lleugerament plujós. La precipitació mitjana anual és de 550 mm aproximadament, distribuïts irregularment. La majoria de la pluja es concentra en els mesos de tardor i gairebé és nul·la a l’estiu. Les temperatures mitjanes a l’estiu oscil·len entre els 29 i els 32 ºC i a l’hivern, les mínimes oscil·len entre 4 i 7 ºC. La insolació mitjana anual és de 2.750 hores.
La Serra de Tramuntana és un sistema muntanyós de l’illa que arriba als 1.400 metres d’alçada, i que, per la proximitat a la zona geogràfica, la protegeix de les gelades i dels vents freds del nord.
Tant les varietats locals Moll, Manto Negro, Callet, Giró ros…, com la resta de les varietats autoritzades mostren una excel·lent resposta a les condicions edafoclimàtiques de la zona geogràfica i als sistemes de cultiu. Les característiques que imprimeixen als vins estan íntimament lligades a aquestes condicions i als factors humans i naturals de la zona.
Varietats de raïm
La vinya representa un dels cultius majoritaris de la comarca, compartint paisatge amb ametllers, garrovers, figueres i oliveres. Les vinyes de la zona geogràfica es caracteritzen per ser de poca extensió. El sistema de conducció tradicional és en vas, i les vinyes recents, es condueixen en espatllera. Es tracta d’un sector productiu pròsper i en creixement continu.
Les varietats de raïm autoritzades son les negres, Manto Negro, Callet, Ull de llebre, Monastrell, Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Gorgollassa; i les varietats blanques Moll o Prensal Blanc, Parellada, Macabeu, Moscatell d’Alexandria, Moscatell de gra menut, Chardonnay i Giró Ros.
Manto Negro
Varietat de brotada mitjana i cicle de maduració mitjà. Presenta un vigor mitjà amb sarments poc alçats, raïms grans, allargats i compactes amb baies esfèriques.
És sensible al míldiu i poc sensible a l’oïdi i a podridures, a causa del gruix de la pell i a la tipologia del raïm.
En verema, presenta un bon nivell de maduresa de la polpa i una certa variabilitat en la coloració. Potencial aromàtic mitjà, aporta aromes de fruita madura, magrana, garroves i notes vegetals.
Callet
Varietat de brotada mitjana i cicle de maduració mitjà. Elevada producció per cep deguda a un alt pes del raïm. Raïms grans i compactes, de baies esfèriques de mida gran. Poc sensible a malalties encara que a causa de la compacitat del raïm i de la gran grandària de la baia pot mostrar problemes de podridures.
En verema, presenta un contingut en sucres moderat, així com una baixa concentració fenòlica, principalment, dels compostos responsables de la pigmentació. Potencial aromàtic mitjà, aporta aromes fruitals, vegetals i florals.
Gorgollassa
Varietat de brotada tardana i de cicle de maduració llarg. Producció moderada deguda principalment a un excés de corriment de flor. Pàmpols alçats i poc ramificats, fulles grans, i raïms de mida mitjana, curts i de compacitat mitjana. Baies esfèriques de mida mitjana. Sensible a l’oïdi, però resistent a podridures.
En verema, presenta nivells de sucres i d’àcids baixos. Potencial aromàtic mitjà, aporta aromes de fruita fresca, especiats i balsàmics.
Moll
Varietat de brotada i cicle de maduració mitjà. La seva capacitat productiva mostra un correcte equilibri amb la seva expressió vegetativa. De fulles grans de forma pentagonal, forma raïms grans, llargs i solts amb baies mitjanes, esfèriques de pell molt delicada i fina. Poc sensible a malalties criptogàmiques.
En verema, el most conté un nivell mitjà de sucres, tot i que l’acidesa és en general baixa.
Potencial aromàtic mitjà, aporta frescor i aromes a fruita blanca, poma, codony i notes anisades.
Giró ros
Varietat de brotada i cicle de maduració mitjà. Presenta un bon vigor i una ajustada producció per cep. De fulles grans i forma pentagonal, raïms grans, llargs i baies soltes. Resistent a malalties criptogàmiques, però lleugerament sensible a l’oïdi.
En verema presenta un elevat contingut en sucres i bona acidesa del most.
Potencial aromàtic mitjà aporta aromes de fruites d’os, fruites tropicals i mel.
Vins
En l’elaboració dels vins, es consideren varietats de raïm principals, les autòctones Manto Negro i Moll i, les varietats de Moscatell.
Els vins negres s’han d’elaborar amb el 30% com a mínim de la varietat Manto Negro i un 30% com a màxim de Gorgollassa; els vins blancs, amb un 50% com a mínim de Moll o de les varietats de Moscatell i, els vins rosats, amb un 30% com a màxim de raïm Gorgollassa.
Els vins escumosos rosats s’han d’elaborar a partir de vins obtinguts amb les varietats negres autoritzades, amb un màxim del 30% de raïm Gorgollassa i els escumosos blancs amb un mínim del 50% de raïm Moll i les varietats Parellada, Macabeu, Chardonnay i Giró Ros.
Pel que fa a les característiques sensorials, els vins emparats per la DO Binissalem es caracteritzen per les aromes afruitades, el caràcter mediterrani i l’expressió dels matisos i aromes de les varietats de raïm autòctones i del terrer, que els fan singulars i únics.
Vins tranquils
VINS NEGRES
Intensitat de color mitjana a mitjana-alta amb aromes de fruites vermelles madures amb fons vegetals. En boca són càlids, carnosos, amb bona estructura, equilibrats i de final persistent.
VINS ROSATS
Brillants i nets amb aromes primàries de fruites vermelles. En boca són vins equilibrats i persistents.
VIN BLANCS
D’aspecte net i brillant, es caracteritzen per la presència d’aromes afruitades, generalment fruites blanques com la pera i la poma i notes cítriques. Els vins elaborats amb les varietats de Moscatell són molt aromàtics i es caracteritzen per les aromes pròpies de la varietat. En general, els vins blancs són frescos i intensos amb bon equilibri gustatiu.
Els vins que se sotmetin a processos d’envelliment en bótes tindran aromes pròpies de la criança amb matisos de la fusta i aromes especiades. Els vins que facin ús de les mencions CRIANÇA, RESERVA I GRAN RESERVA hauran de complir amb els terminis i condicions d’envelliment establerts per la normativa vigent.
S’elaboren vins dolços, els vins blancs, principalment, amb la varietat Moscatell i els vins negres amb la varietat Manto Negro.
Vins escumosos
BLANCS
Brillants i nets, es caracteritzen per aromes afruitades i vegetals. Són vins frescos, vius, intensos, de gran finor i persistència.
ROSATS
Brillants i nets, amb aromes de fruites vermelles, frescos, de gran finor i persistència.
Control de qualitat
La definició de Denominació d’Origen, diu: “La qualitat o característiques dels vins es deuen fonamental o exclusivament a un medi geogràfic particular, amb els factors naturals i humans inherents a aquest”, implicant un control de qualitat addicional, de les característiques sensorials dels vins.
El Consell Regulador de la DO Binissalem, en les auditories als cellers, agafa mostres de vi a la venda (embotellat i etiquetat), per tal de comprovar el compliment del Plec de Condicions de la DO. El número de mostres de cada celler varia en funció del volum total d’elaboració, amb un mínim de dues mostres i un màxim de sis.
Aquestes mostres de vi, es sotmeten a anàlisis fisicoquímiques i sensorials. Les primeres, es realitzen a un laboratori extern, acreditat segons la norma UNE-EN 17.025. Per a les anàlisis diriments, es disposa d’un segon laboratori, també acreditat. Per a les anàlisis sensorials, el Consell Regulador ha desenvolupat una metodologia pròpia (fitxes de tast, paràmetres de mesura, referències sensorials…), en compliment de la norma 17.025, segons exigeix l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC). Aquestes anàlisis es fan amb un panell de tast entrenat i qualificat, específicament, pels vins de la DO Binissalem, comprovant l’aptitud dels vins emparats per la Denominació d’Origen.
Estadístiques
La Denominació d’Origen Binissalem és petita en extensió i en producció, aportant el valor de l’elaboració de vins amb varietats autòctones i amb unes característiques singulars i diferenciades.
Superfície de vinyes
| RAÏM NEGRE |
||
|---|---|---|
| VARIETATS | Hectàrees | % vs Negres |
| MANTO NEGRO | 163,06 | 39,90 |
| CALLET | 21,11 | 5,17 |
| ULL DE LLEBRE | 8,38 | 2,05 |
| MONASTRELL | 12,39 | 3,03 |
| CABERNET SAUVIGNON | 65,85 | 16,11 |
| SYRAH | 48,61 | 11,89 |
| MERLOT | 45,12 | 11,04 |
| GORGOLLASSA | 1,72 | 042 |
| ALTRES NEGRES | 0,56 | 1,08 |
| PENDENTS DE REPLANTACIÓ | 38,03 | 9,31 |
| TOTAL | 408,70 | |
| RAÏM BLANC | ||
|---|---|---|
| VARIETATS | Hectàrees | % vs Blanques |
| PRENSAL BLANC /MOLL | 74,80 | 52,94 |
| MACABEU | 3,46 | 2,45 |
| PARELLADA | 1,27 | 0,90 |
| CHARDONNAY | 36,10 | 25,55 |
| MOSCATELL | 8,82 | 6,24 |
| GIRÓ ROS | 14,83 | 10,50 |
| ALTRES BLANQUES | 2,01 | 1,42 |
| TOTAL | 141,29 | |
Producció de raïm
| ANY | RAÏM BLANC(Tones) | RAÏM NEGRE (Tones) | TOTAL (Tones) |
|---|---|---|---|
| 2014 | 716 | 1.865 | 2.581 |
| 2015 | 498 | 1.481 | 1.979 |
| 2016 | 520 | 1.528 | 2.048 |
| 2017 | 433 | 1.128 | 1.561 |
| 2018 | 423 | 1.188 | 1.611 |
| 2019 | 409 | 1.028 | 1.437 |
| 2020 | 299 | 766 | 1.066 |
| 2021 | 315 | 909 | 1.224 |
| 2022 | 424 | 825 | 1.249 |
Elaboració de vi
| ANY | VI BLANC (Hectòlitres) | VI ROSAT (Hectòlitres) | VI NEGRE (Hectòlitres) | TOTAL (Hectòlitres) |
|---|---|---|---|---|
| 2014 | 4.037 | 2.770 | 8.877 | 15.684 |
| 2015 | 3.241 | 2.062 | 7.427 | 12.730 |
| 2016 | 3.429 | 2.229 | 7.525 | 13.183 |
| 2017 | 2.776 | 1.911 | 5.439 | 10.127 |
| 2018 | 2.696 | 1.424 | 6.078 | 10.199 |
| 2019 | 2.677 | 1.539 | 5.152 | 9.367 |
| 2020 | 1.796 | 785 | 3.910 | 6.492 |
| 2021 | 1.995 | 1.286 | 4.390 | 7.671 |
| 2022 | 2.334 | 1.317 | 4.242 | 7.893 |
Comercialització anual 2022
Per tipus de vi
| TIPUS DE VI | HECTÒLITRES |
|---|---|
| VI BLANC | 1932,79 |
| VI ROSAT | 1015,57 |
| VI NEGRE | 4071,75 |
| VI ESPUMÓS | 244,76 |
| TOTAL | 7264,87 |
Per classe de vi
| CLASSE DE VI | HECTÒLITRES |
|---|---|
| VI JOVE | 5635,53 |
| VI CRIANÇA | 1523,88 |
| VI RESERVA | 105,46 |
| TOTAL | 7264,87 |
Per mercat de destí
| MERCAT | HECTÒLITRES |
|---|---|
| ILLES BALEARS | 6060,96 |
| RESTA D’ESPANYA | 288,46 |
| UNIÓ EUROPEA | 409,05 |
| ALTRES PAISOS | 506,40 |
| TOTAL | 7264,87 |
Qualificació d'anyades
| ANYADA | QUALIFICACIÓ |
|---|---|
| 2000 | Molt bona |
| 2001 | Molt bona |
| 2002 | Bona |
| 2003 | Molt bona |
| 2004 | Excel·lent |
| 2005 | Molt bona |
| 2006 | Excel·lent |
| 2007 | Excel·lent |
| 2008 | Molt bona |
| 2009 | Excel·lent |
| 2010 | Excel·lent |
| 2011 | Molt bona |
| 2012 | Molt bona |
| 2013 | Bona |
| 2014 | Molt bona |
| 2015 | Bona |
| 2016 | Molt bona |
| 2017 | Excel·lent |
| 2018 | Bona |
| 2019 | Excel·lent |
| 2020 | Molt bona |
| 2021 | Molt bona |