UN VIATGE PELS 30 ANYS D’HISTÒRIA DO BINISSALEM

La Denominació d’Origen Binissalem, una clara aposta per la qualitat, que se’ns dubte va esser un encert i una visió de futur de cellers i viticultors que varen treballar per aconseguir la protecció.

La primera sol·licitud de protecció data de l’any 1973, feta per un celler, Franja Roja, i viticultors de la comarca de Binissalem amb motiu d’una visita del Ministeri d’Agricultura. Un dels impulsors, va esser José Luis Ferrer, pioner en la defensa del vi mallorquí, que embotellava i no comprava vi de fora, proveint-se de raïm dels pagesos de la zona.

Foto cedida per: Celler Sebastià Pastor

Al 1978 la zona va esser visitada pel cap dels Serveis tècnics de l’INDO (Instituto Nacional de Denominación de Origen). En aquell moment, només hi havia un celler embotellador a Binissalem, el que dificultava la creació d’un Consell Regulador.
Va esser a l’any 1984 quan un grup de viticultors i vinicultors va sol•licitar a la Conselleria d’Agricultura la Denominació Específica Binissalem (DE). Qualificació aplicable a un producte que té unes qualitats diferencials entre els de la seva mateixa naturalesa, degudes a la matèria base de la seva elaboració, al medi natural o als mètodes d’elaboració.

Imatge cedida per: Celler Sebastià Pastor

El 20 de setembre de 1985 es reconeix, amb caràcter provisional, la DE Binissalem. L’ordre de 26 de març de 1986 designa al Consell Regulador provisional de la DE Binissalem.
Aquest CR provisional, va redactar el reglament i el va remetre a la Conselleria i a l’INDO, però no va arribar a publicar-se, ja que el 16 de març de 1987 el Reglament del Consell Europeu (CEE), estableix disposicions pels vins de qualitat produïts a regions determinades (vcprd), incloent els vins amb DO i DO qualificada d’Espanya. Amb aquest canvi normatiu, es va acordar no seguir amb la DE i al març de 1988, un grup de vinicultors i viticultors de la comarca de Binissalem que representaven més del 40% de la vinya (198 has) i de vi (5300 hl) varen sol·licitar la Denominació d’Origen Binissalem.
Això va acabar amb la publicació al 1989, al bolletí de la Comunitat autònoma, de la DO Binissalem amb caràcter provisional.

A l’octubre de 1990 es va publicar el reglament de la DO Binissalem al BOIB i al BOE al 1991, establint la Mantonegro i la Moll, varietats de raïm locals, com a varietats principals, i protegint els pobles de Santa Maria del Camí, Consell, Binissalem, Santa Eugènia i Sencelles. Pobles del Raiguer i Pla de Mallorca, comarca antigament identificada com a zona alta, de gran tradició vitivinícola i reconegut prestigi i qualitat associats a les condicions de sòl, clima i varietats de raïm.

Logo inicial

La DO Binissalem va esser la primera DO de vins a Balears, la 1ª a Mallorca, la nº 39 a Espanya, va néixer juntament amb DO Txacolí de Guetaria, DO Bierzo, DO Calatayud i DO Conca de Barberà.
Al març de 2011 va esser la 3ª DO a nivell nacional, després de Campo de Borja i Cariñena, a aconseguir l’acreditació d’ENAC segons la norma UNE-EN 17065 per certificar producte DO Binissalem.

Control sensorial (Foto: M. Torres)

La DO Binissalem, com a primera DO vínica de Balears, va anar obrint camí per incrementar la presència dels vins locals a les cartes dels restaurants i a les taules dels consumidors locals i estrangers.
Segons recull la revista Coanegra nº 77 de novembre de 1990, la principal raó de la DO, era protegir el raïm i els vins elaborats a Mallorca dels que venien de fora, però als inicis, alguns cellers de la comarca no s’inscriviren, “no veien quasi cap avantatge, valoraven el fet de tenir més autonomia i menys controls”.
Semblava que la DO aniria cap a vins embotellats, que és el que feien els tres cellers principals inscrits, Franja Roja i Son Roig de Binissalem i Can Ribas de Consell, que veren en la DO un trampolí per difondre i impulsar els vins de la comarca, apostant per la qualitat. La DO Binissalem venia per quedar-se, i per anar creixent en superfície de vinya i en número de cellers.

Festa WineDays 2019 (Foto: M. Torres)

Humbert Colom, en una article titulat “Temps de vermar”. Recollia la polèmica de la creació de la DO Binissalem, “que no ha sentado nada bien a los viticultores de Felanitx, Porreres y Manacor”. Al·legaven que la proximitat entre la zona de la DO i la seva zona no permetia unes característiques concretes que permetessin diferenciar un vi de l’altre. Els de Binissalem es defensaven dient que els viticultors de Llevant no havien col·laborat en la so·l·licitud de la denominació, així que no podien exigir una DO única. Ja es parlava de la creació d’una DO Mallorca, però la conjuntura del moment era, la fallida de la cooperativa de Felanitx, l’arrabassada de vinya de la zona baixa, per acolliment a les subvencions, i el fet que en aquesta zona, alguns cellers embotellaven vins de fora de l’Illa i altres apostaven per les varietats foranies i criticaven les varietats locals.

Mantonegro (Foto: M. Torres)

En Pere Calafat, del celler Jaume de Puntiró que forma part de la DO Binissalem des de 1993, escrivia a la revista Coanegra nº 71 de maig de 1990 “La DO pot suposar un benefici per vinyaters i vinaters, i no necessàriament passant per una cooperativa, idea ja desterrada. Si s’aconsegueix una demanda i un prestigi (no mal d’aconseguir, amb la densitat d’hotels i restaurants que hi ha a Mallorca), el rem es revaloritzarà i fins i tot serà relativament més bo de fer, que s’alcin petits embotelladors. Per tant i tot arrossegant una greu crisi en tots els sectors del camp, la vinya és un dels que més promet i el que té unes perspectives més favorables, encara que el futur pareix dependre dels embotelladors. Vivim a una societat que poc a poc ha anat desplaçant les mercaderies a granel i el vi, encara que no prohibit, no n’és una excepció”.

Vi genèric DO Binissalem (Foto: M. Torres)

Jaume Mesquida, al març de 1992 “El Dia de Baleares”, deia: “La DO no es una panacea que garantice un éxito total de ventas o una calidad insuperable, pero sí los facilita o, por lo menos, establece unos niveles mínimos” “Ahora toca luchar por la DO (Pla i Llevant) al mismo nivel que en su momento lo hizo la comarca de Binisalem”. Segurament, la DO Binissalem fou un estímul per millorar la qualitat dels vins que permeteren que més tard, hi hagués un Vi de la Terra Pla i Llevant, que al 1999 es convertiria en Denominació d’Origen.

Els primers èxits de la DO Binisalem no es feren esperar. La revista “Viña y vino”, publicava a l’agost de 1990 que entre els millors vins tastats s’hi trobaven “Herederos de Ribas 1986” i “José Luis Ferrer 1985” i la revista Club de Gourmets equiparava aquests vins a les marques de referència de Rioja o Penedès.

Bodega José L. Ferrer (Foto: M. Torres)

L’any 1992, G. Soler recollia en un article, “Los mallorquines desconocen sus caldos”… “Del vino producido en Mallorca se consumen unos 2 millones de litros, mientras que el consumo anual de vino en la Isla es de 70 millones de litros”
Si un fa una revisió per l’hemeroteca, veu que hi ha un punt d’inflexió en la percepció i en l’elaboració de vins a Mallorca, se’ns dubte la creació de la DO Binissalem va esser un impuls pels que hi formaven part i un revulsiu pels que elaboraven vins fora d’aquesta zona protegida.
Al llarg d’aquests 30 anys, molts han estat els reconeixements i guardons dels vins a nivell nacional i internacional i, sobretot, el reconeixement del consumidor local.

Enoturisme (Foto: M. Torres)

La DO va començar amb 3 cellers i 80 hectàrees de vinyet, actualment són 13 cellers els que usen la marca, 110 viticultors inscrits i 600 hectàrees de vinya.
Al 1993 Diari de Mallorca recollia: “El auge que ha experimentado la comercialización de vinos de la comarca de Binissalem se ha traducido en un incremento de la superficie de viña y en un aumento de las rentas percibidas por los viticultores. Durante el año pasado, los productores de uva de la comarca percibieron unas 50 pesetas de media por kg, el precio más elevado que se abona entre el conjunto de DDOO del Estado…”
Al juny de 1993, El dia del Mundo recollia: “L’abandonament de les bodegues de vi de taula i la incorporació de nous productors davant els atractius preus que ofereix la DO, han causat que l’entrega hagi augmentat espectacularment, per la qual cosa ens trobem davant una selecció rigorosa de qualitat i una disminució, al manco a curt termini, de la rendibilitat del treball dels agricultors. En un futur els qui no aportin qualitat s’hauran de plantejar si continuar o no”.

Curs de tast Celler Jaume de Puntiró (Foto: M. Torres)

Al 1997 preocupaven els excedents de producció. Els viticultors inscrits que havien apostat per la DO i que havien aconseguit una bona rendibilitat del seu esforç, temien un creixement ràpid i desmesurat que podria abaratir el preu del raïm per excedents en la producció.

Al 2000 comencen a arribar ajudes per reconversió i reestructuració de vinyes, la DO Binissalem s’obri a noves varietats, però sense perdre el valor de les varietats autòctones. El reglament de la DO Binissalem, sempre molt estricte amb la producció i les varietats autòctones es va anar adaptant als canvis i poc a poc va anar introduint varietats foranies com Cabernet sauvignon (1994) , Moscatell i Chardonnay (1997), Sirà (2002), Merlot (2004).

Campanya rere campanya, anava augmentant la quantitat, però sobretot la qualitat, nous cellers i noves vinyes que feien créixer al Denominació d’Origen en els seus anys d’expansió. El creixement més pronunciat en cellers i vinyes es va donar a la 2ª dècada de la DO.

Vinya i Serra de Tramuntana (Foto: M. Torres)

Als anys 90, ja es parlava de conquerir el mercat nacional, cosa que segueix essent una assignatura pendent, però que a dia d’avui es segueix intentant. A més durant aquests anys, s’ha lluitat perquè la presència de vins mallorquins fos més significativa a les cartes dels restaurants i a les taules dels consumidors locals, cosa que s’ha aconseguit gràcies a la qualitat assolida pels vins de Mallorca, en general i de la DO Binissalem, en particular.

Wine Days 2019 (Foto: M. Torres)

Al llarg d’aquests anys, la viticultura ha sofert una revolució, una millora en les tècniques de maneig de la vinya, optimització del moment adient per la collita, la selecció de varietats i, en els darrers anys, fer la vista enrere per practicar una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i recuperar el patrimoni varietal dels nostres avantpassats.
La millora de les instal·lacions dels cellers, el control de la temperatura de l’elaboració i un coneixement més profund de les varietats de raïm locals, ha permès treure la màxima expressió i singularitat dels vins, assolint un elevat nivell de qualitat.
Actualment, la Denominació d’Origen Binissalem té un projecte de canvi en el Plec de condicions, enfocat a donar més pes a les varietats locals i establir una línia amb un major nivell d’exigència en el rendiment del cultiu i en la composició varietal.

Foto cedida per Vins Nadal

Una de les funcions del Consell Regulador, a més de la gestió, defensa i control de la DO és la promoció. Durant aquests 30 anys s’ha comptat amb ajudes de la Conselleria d’Agricultura, de Comerç i Indústria i del Consell de Mallorca per les accions de promoció, enfocades a informar sobre les característiques, la singularitat i la qualitat dels vins de la DO Binissalem, amb accions publicitàries, espots, fulletons, presentacions de vins, assistència a fires nacionals i internacionals…entre d’altres.

Al 1999, la DO Binissalem ja promocionava l’entourisme, “Bodegas para visitar y comprar” amb un mapa de la comarca amb Sebastià Roses com a president, però fou al 2009 baix la presidència de Pere Calafat, quan es va donar un impuls a l’enoturisme amb la publicació de la “Ruta del Vi” i la renovació de la pàgina web. Ja no es parlava només de visitar cellers, sino de cultura, de patrimoni, de gastronomia, de paisatge, de la cultura del vi de la comarca com a complement a les visites als cellers. Al maig de 2014, amb la presidenta Lourdes Picó, té lloc la primera edició de Wine Days DO Binissalem, un esdeveniment anual enfocat, tant a residents com a visitants, que ofereix experiències on el vi n’és el fil conductor.


Al 2015, amb motiu del 25 aniversari de la DO, es va crear el “Reconeixement Manto negro d’Argent”, baix la presidència de José L. Roses, amb l’objectiu de reconèixer a persones o entitats per la seva dedicació i contribució al món de la viticultura, el vi i la cultura del vi o, a persones destacades del món de la gastronomia, cultura, esports, ciència…

El s. XXI és, se’ns dubte, el segle de la imatge i la comunicació. Les xarxes socials, posicionar la marca i una imatge acurada són claus a l’hora de promocionar la DO i els seus vins, sense oblidar que la identitat, la qualitat i la singularitat han estat, són i seran les paraules claus i el full de ruta de la DO Binissalem.

Recommended Posts